Procés d’adaptació (ii)

…
Ara ja fa quasi cinc anys que estic residint a la Vall d’Aran. Van ser durs els primers mesos, No coneixia a ningú. La meva vida era terballar-casa-treballar i algun dia baixava a la llacuna.

Però ara ja estic integrat a la Vall i la seva gent. Fins i tot he trobat parella. Una cosa d’aquelles que mai havia projectat (diuen que les coses que no planeges son les que surten millor, de moment va vent en popa).

Avui en dia col·laboro en actes culturals de la Vall d’Aran, tinc amics i gent amb qui sortir a prendre alguna cosa i discutir de coses venals.

Estic vivint en una casa que es força gran. Per això sempre intento que pugin a veure’m amics i que es relaxin.